Testimonis

  • GRÀCIES

    Carles, Gener del 2016. Gràcies, gràcies, gràcies a IPI per deixar-me viure una de les experiències més importants de la meva vida. Per segona vegada he anat a Etiòpia, la primera vegada vaig anar-hi per l'adopció del meu fill i aquesta vegada per fer una de les coses que més m'agraden, donar un cop de mà a la gent que més ho necessita i conèixer la meva apadrinada. Va ser molt especial. Kombolcha, Dessie, Woldiya, Kobo i Mendefera no tenen res a veure amb les nostres ciutats, però aquí hi ha gent que necessita de nosaltres per poder viure només una mica millor.
  • MARTA FOS i JUDIT SADURNÍ. Autores del conte: "Etiòpia, un país de llegenda"

    La idea d'escriure el conte "Etiòpia, un país de llegenda" va sorgir en el moment que vam decidir adoptar els nostres fills a Etiòpia. Ens va semblar la millor manera de transmetre'ls la història del país que els va veure néixer i contribuir a fer que sempre n'estiguin orgullosos. Des del primer moment vam tenir clar que el fruit d'aquest llibre havia de revertir en el país que ens ha inspirat i especialment en aquella part de la població més dèbil i alhora més important: els seus infants. Així doncs, és per ells, per la seva educació i per la seva salut, que tots els beneficis del conte van destinats íntegrament als projects que IPI té a North Wollo. Creiem que qualsevol ajuda és important i aquesta és una de les nostres.
  • Mulu

    Mulu fa nou anys que està apadrinada. És orfe. Des de que van morir els seus pares ha viscut amb la seva tia i el seu cosí. Ara ja té vint-i-un anys i està acabant la carrera de psicologia a Jijiga, després de molt d'esforç. Ella és un bon exemple de com una nena amb una infància molt dura i plena de mancances, ha pogut superar els esculls que la vida li ha anat posant i de mica en mica ha sapigut teixir-se un futur ple d'il·lusió i esperança.
  • KAJA i LLORENÇ. COOPERANTS D'IPI COOP.

    Fa nou estius que anem a Etiòpia. Cada any repartim material escolar a més de mil infants, fem informes dels apadrinats i formació a mestres d'infantil i primària per a canviar una mica la dinàmica de la classe i la manera d'ensenyar i d'aprendre. He tingut la gran sort de fer tot un projecte amb quaranta infants sobre la seva ciutat: Dessie. Però realment el que faig durant les nostres estades que som allà és: aprendre, descobrir i intentar integrar-me en la seva vida. Tinc amics que m'han ajudat a veure la seva realitat d'una perspectiva molt més autèntica. I encara que moltes vegades hem passat moments difícils segueixo sent una gran seguidora i amant d'aquest país que té el secret més ben guardat del món: els seus infants; un tresor que no es troba en un altre lloc de l'univers.
  • Maribel. Treballadora social i cooperant d'IPICOOP

    Estiu 2010. La meva tasca com a cooperant va ser l'implementació del projecte “Servei Mèdic i Treball social a l'Escola Negus Michael” a Dessie-Etiòpia, guardonat amb el 2n Premi del Concurs Projectes de Cooperació 2010 del Col•legi de Treballador Socials de Catalunya. La finalitat del projecte és donar cobertura sanitària i social als nens de l'escola; la primera mitjançant una infermeria i un conveni amb un hospital i la segona amb la tasca d'un treballador social. El viatge va ser molt gratificant, a nivell professional vaig tenir l'oportunitat de compartir i intercanviar impressions amb professionals etíops i a nivell personal vaig conèixer a la meva apadrinada: una nena adolescent preciosa, lluitadora i motivada pels estudis.
  • Eyerus i Etiòpia

    Sóc l’Eyerus, tinc 17 anys estudio 1er de Batxillerat i sóc nascuda a Ethiopia, fa set anys que estic aquí i he anat dos vegades al meu país com a cooperant d’IPI. Al tornar per primera vegada de cooperant, em va donar l’oportunitat de veure les coses des d’un altre punt de vista. Al trobar-me amb la meva apadrinada en la qual em vaig veure reflectida, vaig sentir una gran satisfacció de poder ajudar ja que l’ajuda és recíproca. L’experiència de col•laborar amb el programa d’apadrinaments em va fer sentir una sèrie d’emocions i sentiments estranys ja que jo podria haver estat un d’ells. L’altre gran satisfacció va ser que gràcies a la meva escola, a la participació de la gent del meu poble i de la família vaig poder comprar tela per poder fer 200 uniformes d’una escola per als nens i nenes que els duien gastats i trencats. Una gran experiència que espero poder repetir.
  • Un bocí d'Etiòpia al meu cor

    Soc cooperant d'IPI Cooperació des de fa aproximadament quatre anys i a partir del primer moment, no he deixat mai de lluitar per aconseguir els objectius que ens marquem en l'organització. Cadascú pot tenir una motivació. La meva la vaig trobar allà, quan, pujant a un barracó d'una de les escoles amb la que col·laborem, va baixar corrents una alumna d'uns onze anys i em va donar l'abraçada més càlida que he sentit mai. Aquesta abraçada m'acompanya des d'aquell moment tots els dies de la meva vida. La visió de les manetes petites agafades als meus braços, acariciant-me, donant-me empenta, empenta per lluitar per ells: aquesta és la meva motivació, ELLS, cadascuna de les mirades, bocinets de records Etíops que em donen força per no aturar-me ni aquí ni allà.
  • UN MON MILLOR ÉS POSSIBLE

    Quan fa deu anys vaig trepitjar per primera vegada Etiòpia, em vaig quedar sense paraules en veure que hi havia aquell món que per mi fins aleshores era inimaginable. No parava de fer-me preguntes del per què tanta gent havia de patir tant en tots els sentits de la vida. El principal patiment era aquella pèrdua de la dignitat que tota persona necessita. No em podia quedar de braços creuats. Aquells nens i nenes no es mereixen tot allò que els hi està passant sense cap motiu. Vaig pensar s’ha d’actuar per aquella vergonya que estava veient. El no actuar és tolerar un genocidi que caldria dir, és la pobresa. Així doncs, havia arribat el moment. Enmig d’aquesta frustració continguda que em va tocar viure, vaig començar a actuar i fer alguna cosa per contrarestar la hipocresia i la falsedat d’aquesta societat buida en tants moments. Actualment la meva experiència com a petit cooperant no pot estar més plena. Totes les vivències, l’afecte rebut, malgrat el poc que he pogut donar, és per mi una experiència sense paraules. Em seguirà motivant que un món millor és possible.
  • CRISTINA. VOLUNTÀRIA.

    Cooperar és donar-li la mà a algú que cau perquè s’aixequi, sentint com flueix l’emoció de qui rep l’ajut, i explicar-li, mentre encara rep la teva abraçada sincera, que sempre més pensaràs en ell... donant i rebent així una satisfacció personal, egoista, tranquil•litzadora i gratificant... “A la meva vida no vull oblidar ningú”...