Millorem la seva qualitat de vida
Any: 2015/2024
A Vietnam hi ha molts infants amb necessitats especials greus de tipus psíquic, físic o sensorial que romanen en centres d'acollida. Tenen les seves necessitats bàsiques cobertes (sostre, alimentació i higiene) però res més...
La guerra que va patir el Vietnam encara té dures conseqüències sobre la població. La utilització de l’arma química coneguda com a agent taronja (“agent Orange”) ha provocat milions de persones afectades. Aquest herbicida es llençava des dels avions americans per destruir tota forma de vida i evitar que l’enemic es pogués ocultar en la naturalesa. S’estima que a Vietnam hi ha més de 8 milions de persones afectades per aquest químic, i més de 1’2 milions de nens i nenes menors de 14 anys amb alguna discapacitat. Entre les problemàtiques al néixer s’ha detectat presència d’espina bífida, hidrocefàlia, malformacions a les extremitats, deficiències musculars, discapacitats dels desenvolupament, defectes cardíacs congènits i paladar i llaví leporí.
Els nens i nenes que es veuen afectats física, cognitiva i/o sensorialment pateixen més possibilitats de ser rebutjats per les seves famílies i per tant abandonats als orfenats. En algunes ocasions la família és conscient de les seves dificultats per criar al seu fill o filla afectat i el deixen a l’orfenat perquè hi resideixi, visitant-lo de tant en tant. Malauradament els orfenats no disposen de joguines aptes per aquests infants ni de material que els permeti una estimulació física i sensorial. Tampoc disposen de material per treballar la rehabilitació dels infants que ho requereixen. Sovint la manca de cuidadors a l’orfenat i la seva sobre càrrega fan que els que més ho necessiten no puguin rebre la seva atenció i cures.
L’objectiu principal del projecte d’IPI-COOP és millorar la qualitat de vida dels infants amb una problemàtica de salut greu que resideixen als orfenats públics de la xarxa d’atenció a la infància desprotegida de Vietnam.
Però volem anar més enllà,
A països com Vietnam, els infants amb necessitats especials greus que no tenen una família que se'n faci càrrec, han de lluitar contra tres grans estigmes: l'abandonament, la marginació social i la discapacitat.